Contribuïdors

Seguidors

1 de juny del 2010

El dia dels trífids


Torno amb els llibres de ciència-ficció, que estaven una mica abandonats, aquesta vegada amb El Dia dels Trífids, una novel·la bastant vella de John Wyndham.
La novel·la està situada a la terra, en un futur no gaire llunyà. Els problemes que tenen són els que ja s'intueixen a hores d'ara, però a un nivell més crític. Per exemple, tenen molts problemes energètics i d'alimentació, perquè la terra està superpoblada. Així, buscant buscant combustibles energètics, apareix una nova espècie de plantes, els trífids, de les quals es pot extreure un oli vegetal molt energètic. Així s'acaben els problemes energètics en aquesta societat.

Resulta que un dia diuen que hi ha una mena de fenomen cosmològic que és visible a tots els punts de la terra. I totes les persones que poden surten als carrers o treuen els caps per les finestres per contemplar-ho, meravellats. Al dia següent, tots els que es meravellaven mirant al cel, estaven cecs, el que comporta que gairebé tota la població mundial és cega.

A part que això ja és en si una catàstrofe, perquè els cecs no poden valdre's per si mateixos, i encara és més difícil sobreviure en una civilització superpoblada, els llocs de cultius de trífids queden abandonats i, aquests s'escapen.

Ara caldria fer una descripció dels trífids. Els trífids són unes plantes altes amb un agulló que els surt que pot arribar a tres metres de distància. Aquest agulló és verinós i, com aquestes plantes són carnívores, solen atacar quan tenen l'ocasió als ulls de les persones per deixar-les cegues i després poder anar arrancant d'elles petits trossos de carn. A més, hi han indicis que es poden comunicar entre elles, o sigui que són plantes intel·ligents. La mesura de prevenció que hi havia contra elles era podar els agullons, però aquests tornen a créixer al cap d'uns anys, i amb una aglomeració de gent cega.. està clar cap a on es dirigiran els trífids.

La novel·la està molt bé, a part de fer-te plantejar noves situacions.. de fet això ja és comú a tots els llibres de ciència-ficció: els successos que narren no són tan inversemblants com semblen, de fet, que succeeixin coses d'aquesta mena és bastant possible en el futur, o sigui que ja per això és interessant veure com es pot superar. A partir del que us he explicat... ja us ho podeu imaginar, els que encara conserven la vista tenen sobre les seves espatlles el pes de tota la humanitat, i hauran d'enfrontar problemes morals, problemes de trífids, de menjar, de malalties, etc.

Només us deixo amb una incògnita perquè us piqui la curiositat... El fenomen cosmològic... de debò penseu que és un fenomen cosmològic? Llegiu el llibre i sigueu paranoics i triomfareu!

PD: Van fer una peli a la tele fa poc, no us guieu per la peli, és molt dolenta!

1 comentaris:

Dark Angel ha dit...

Pos te millor pinta que la peli, que la vaig veure quant la van fer per antena 3, un muermazo que va acabar a les 2 de la matinada i amb un final de merda.
Pos potser aquest estiu m'animo i me'l llegeixo.