Contribuïdors
Seguidors
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència-ficció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència-ficció. Mostrar tots els missatges
1 de juny del 2010
El dia dels trífids
18:02:00 | Publicat per
Anònim |
Modificar el missatge

Torno amb els llibres de ciència-ficció, que estaven una mica abandonats, aquesta vegada amb El Dia dels Trífids, una novel·la bastant vella de John Wyndham.
La novel·la està situada a la terra, en un futur no gaire llunyà. Els problemes que tenen són els que ja s'intueixen a hores d'ara, però a un nivell més crític. Per exemple, tenen molts problemes energètics i d'alimentació, perquè la terra està superpoblada. Així, buscant buscant combustibles energètics, apareix una nova espècie de plantes, els trífids, de les quals es pot extreure un oli vegetal molt energètic. Així s'acaben els problemes energètics en aquesta societat.
Resulta que un dia diuen que hi ha una mena de fenomen cosmològic que és visible a tots els punts de la terra. I totes les persones que poden surten als carrers o treuen els caps per les finestres per contemplar-ho, meravellats. Al dia següent, tots els que es meravellaven mirant al cel, estaven cecs, el que comporta que gairebé tota la població mundial és cega.
A part que això ja és
en si una catàstrofe, perquè els cecs no poden valdre's per si mateixos, i encara és més difícil sobreviure en una civilització superpoblada, els llocs de cultius de trífids queden abandonats i, aquests s'escapen.Ara caldria fer una descripció dels trífids. Els trífids són unes plantes altes amb un agulló que els surt que pot arribar a tres metres de distància. Aquest agulló és verinós i, com aquestes plantes són carnívores, solen atacar quan tenen l'ocasió als ulls de les persones per deixar-les cegues i després poder anar arrancant d'elles petits trossos de carn. A més, hi han indicis que es poden comunicar entre elles, o sigui que són plantes intel·ligents. La mesura de prevenció que hi havia contra elles era podar els agullons, però aquests tornen a créixer al cap d'uns anys, i amb una aglomeració de gent cega.. està clar cap a on es dirigiran els trífids.
La novel·la està molt bé, a part de fer-te plantejar noves situacions.. de fet això ja és comú a tots els llibres de ciència-ficció: els successos que narren no són tan inversemblants com semblen, de fet, que succeeixin coses d'aquesta mena és bastant possible en el futur, o sigui que ja per això és interessant veure com es pot superar. A partir del que us he explicat... ja us ho podeu imaginar, els que encara conserven la vista tenen sobre les seves espatlles el pes de tota la humanitat, i hauran d'enfrontar problemes morals, problemes de trífids, de menjar, de malalties, etc.
Només us deixo amb una incògnita perquè us piqui la curiositat... El fenomen cosmològic... de debò penseu que és un fenomen cosmològic? Llegiu el llibre i sigueu paranoics i triomfareu!
PD: Van fer una peli a la tele fa poc, no us guieu per la peli, és molt dolenta!
11 de febrer del 2010
El Viajero
18:58:00 | Publicat per
Anònim |
Modificar el missatge

En la meva primera entrada al bloc us parlaré de El Viajero, un llibre de John Twelve Hawks. El llibre, de bon principi, no enganxa. Ens explica la situació en que es troben els personatges principals. Ens parla de Maya, la protagonista, que és una Arlequín. Ens parla de la gran xarxa mundial i de la Tabula, la organització secreta que la controla (els dolents del llibre que dominen el món, vaja). També ens parla d'en Gabriel i en Michael, que són fills d'un viajero. Els viajeros són persones que poden abandonar el seu cos i visitar altres dominis de l'Univers (se suposa que el nostre món està situat en el quart domini) i tornar amb vida, és clar. Els Arlequins són els protectors dels viajeros. Tenen una sang freda increïble i no tenen escrúpols, només viuen per portegir els viajeros i, per això, no poden tenir una vida pròpia. Ara bé, les coses es compliquen. Tant els viajeros com els arlequins estan quasi extingits. Maya és l'única que queda, i ha de deixar de banda la seva vida per protegir en Gabriel i en Michael que són buscats per la Tabula no per ser eliminats sinó per... ser utilitzats!
En aquest punt, a més de desenvolupar-se l'acció a un ritme més ràpid, cada vegada més apareixen coses guais de ciència-ficció i filosofia. Ordinadors quàntics, microxips al cervell i sota la pell, individus d'altres dominis, etc, etc. I això és el que fa d'aquest llibre un llibre de referència. Quan l'acció arriba al punt culminant, com a bon llibre de trilogia, s'acaba. La continuació es troba a la segona part, El rio oscuro, que encara no he llegit. La tercera part, però, encara no s'ha publicat. Ens farà esperar tant com l'autor d'Eragon?
Una curiositat: es veu que l'autor mantè una vida apartada de la gran xarxa (que jo associo sobretot amb el facebook) com els viajeros, i que és gairebé impossible de localitzar.
Per cert, si voleu llegir el preludi del llibre, el podeu trobar aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)