Torno amb els llibres de ciència-ficció, que estaven una mica abandonats, aquesta vegada amb El Dia dels Trífids, una novel·la bastant vella de John Wyndham.
La novel·la està situada a la terra, en un futur no gaire llunyà. Els problemes que tenen són els que ja s'intueixen a hores d'ara, però a un nivell més crític. Per exemple, tenen molts problemes energètics i d'alimentació, perquè la terra està superpoblada. Així, buscant buscant combustibles energètics, apareix una nova espècie de plantes, els trífids, de les quals es pot extreure un oli vegetal molt energètic. Així s'acaben els problemes energètics en aquesta societat.

Resulta que un dia diuen que hi ha una mena de fenomen cosmològic que és visible a tots els punts de la terra. I totes les persones que poden surten als carrers o treuen els caps per les finestres per contemplar-ho, meravellats. Al dia següent, tots els que es meravellaven mirant al cel, estaven cecs, el que comporta que gairebé tota la població mundial és cega.

A part que això ja és en si una catàstrofe, perquè els cecs no poden valdre's per si mateixos, i encara és més difícil sobreviure en una civilització superpoblada, els llocs de cultius de trífids queden abandonats i, aquests s'escapen.

Ara caldria fer una descripció dels trífids. Els trífids són unes plantes altes amb un agulló que els surt que pot arribar a tres metres de distància. Aquest agulló és verinós i, com aquestes plantes són carnívores, solen atacar quan tenen l'ocasió als ulls de les persones per deixar-les cegues i després poder anar arrancant d'elles petits trossos de carn. A més, hi han indicis que es poden comunicar entre elles, o sigui que són plantes intel·ligents. La mesura de prevenció que hi havia contra elles era podar els agullons, però aquests tornen a créixer al cap d'uns anys, i amb una aglomeració de gent cega.. està clar cap a on es dirigiran els trífids.

La novel·la està molt bé, a part de fer-te plantejar noves situacions.. de fet això ja és comú a tots els llibres de ciència-ficció: els successos que narren no són tan inversemblants com semblen, de fet, que succeeixin coses d'aquesta mena és bastant possible en el futur, o sigui que ja per això és interessant veure com es pot superar. A partir del que us he explicat... ja us ho podeu imaginar, els que encara conserven la vista tenen sobre les seves espatlles el pes de tota la humanitat, i hauran d'enfrontar problemes morals, problemes de trífids, de menjar, de malalties, etc.

Només us deixo amb una incògnita perquè us piqui la curiositat... El fenomen cosmològic... de debò penseu que és un fenomen cosmològic? Llegiu el llibre i sigueu paranoics i triomfareu!

PD: Van fer una peli a la tele fa poc, no us guieu per la peli, és molt dolenta!

Com fa molt que no postejo res per falta de temps he decidit tornar al peu del canyó, i quin millor tema que el final de una de les millors series que s'han fet mai?



En primer lloc aquest final havia despertat moltes expectatives, moltes teories i molts fans.
No es mereixia menys una sèrie d'aquesta qualitat en la que se’ns mostra la historia d'un grup de passatgers que acaben nàufrags en el que sembla en un principi una illa paradisíaca, tot això s'esvaeix i aquí començant els interrogants de lost; Que fa un os polar en una illa tropical? Que es el fum negre? Com es que en Locke pot caminar? Que signifiquen els números? Qui o que es en Jacob? Que es realment l'illa? Qui serà el nou Jacob? Perquè el senyor dels ulls pintats (altrament conegut com Richard) sempre esta jove? Que es el peu gegant de 4 dits de la illa? Que es la llum?

Aquestes i moltes mes preguntes s'han anat formulant capítol rere capítol, i en aquesta sisena temporada final se’ns han resolt parcialment., desvelant al menys els mes importants i deixant alguns de mes petits amb una interrogant.

Per altre part s'han difós rumors de possibles finals alternatius con ja es va fer en la quarta temporada.... que no sabeu de que parlo? Dons d’això:





Si es veritat el rumor dels diversos finals alternatius, amb que ens sorprendran els genials i guillats guionistes de lost?

A mes a mes en aquesta sèrie se’ns ha mostrat un gran ventall de actors cada un amb una personalitat que poc a poc anava evolucionant, personatges com John Lock, con Jack Shepard, com Sawyer, com Said, com Desmond Hume i molts, molts mes han marcat un abans i un desprès en el mon televisiu.
Moments mítics en aquesta sèrie com d’iluminació de l'escotilla, els salts temporals, les explosions, morts com la de Gun, Charlie, Micheal i mes penya.

Tot i això aquest capítol final ha deixat moltes divisions d'opinions, els que el final els hi ha agradat i el que no (personalment soc dels primers xD) un final cal apuntar amb un al•licient religiós força mercat, i com sempre un final que ha deixat a tots amb cara de circumstancies.

En el que tots estan d'acord es que aquesta sèrie a mercat un abans i un després en el mon televisiu, i serà recordada per molts, ja sigui per les frases mes famoses dels personatges (el famós "brother" d'en Desmond) o ja sigui per el increïble Merchandaisning que ha deixat, ja siguin les famoses camisetes amb el logo de Dharma o fins i tot reproducció del famós anell d'en Charlie entre altres coses rares molt, però molt frikis.

Finalment nomes falta dir que sembla que el final te moltes interpretacions, moltes teories i moltes paranoies (que esperàveu, es Lost! xD) a mes de que ja van anunciar que hauria una peli de la sèrie...així que qui sap que mes ens depara aquesta sèrie, i el mes important... QUE COI PINTAVEN ELS PUTOS OSOS POLARS A LA ILLA!?!?!?!

Namaste


PD:Que en penseu vosaltres? Us ha agradat el final?

Com ja haureu notat si heu provat d'entrar al fòrum aquests dies, ja ens l'han bloquejat (des del 17 de maig). Així que, de moment, no hi ha fòrum. Però no cal patir perquè hem guardat als nostres ordinadors totes les entrades escrites al fòrum i altres dades importants i d'aquí poc tindrem un altre fòrum a punt per ser utilitzat. Ja us farem saber la nova url.
El que no canviarà pas és aquest bloc, en el qual seguirem escrivint tan sovint com puguem. Així que sempre que us passeu per aquí (renegats.tk) podreu accedir al fòrum clicant al menú de dalt.
Si algú més vol col·laborar al bloc només cal que ho digui!
Una altra qüestió pendent és la quedada: hem de concretar el dia i el lloc!

Després d'una temporada sense escriure, torno a ser aquí, aquesta vegada invadint l'espai d'en dark, ja que penso fer una crítica de la peli Furia de Titanes.

ATENCIÓ: AQUESTA ENTRADA CONTÉ SPOILERS SOBRE LA PELI.

En Dark ja ens va parlar molt bé en aquesta entrada del contingut de la peli, i ens va penjar el tràiler. Tots esperàvem veure-la amb ganes perquè semblava prometedora. Ara bé, després de veure-la al cine (i en 3D) ha resultat decepcionant.
A part de ser una peli d'acció amb efectes especials, se suposava que era una peli mitològica amb un bon argument. En comptes d'això, ens trobem amb una barreja de El rey escorpión, Star Wars i Piratas del Caribe amb uns quants elements mitològics barrejats com han pogut.
El protagonista és Perseu, el semidéu grec que va matar la medusa i va rescatar a Andròmeda. Aquests punts cabdals de la seva vida apareixen a la peli així com el fet que és un fill bastard de Zeus. Alguns grecs estan cansats dels déus i comencen a tirar estàtues avall. A l'Olimp apareixen tots els déus vestits ridículament amb armadures que brillen i apareix Hades de sobte tot enfadat dient que s'ha de castigar als humans i que s'ha d'alliberar el cracken.
Aquí és on comencen a passar coses rares. Hades, el déu de la mort, estava gairebé sempre a l'infern i sembla ser que poc li importava el que passés allà dalt mentre anés rebent ànimes. Aquest actitud bel·licosa sembla pertànyer més a Ares, el déu de la guerra, no? Bé, Zeus, Poseidó i Hades són germans. L'única frase que diu Poseidó en tota la peli és: Hades té raó. I Apol·lo, intervé un cop però Zeus li diu: Calla, fill! Durant la resta de la peli, no apareixen més déus que Hades i Zeus, que, absurdament, es barallen.
Una altra cosa, el Cracken. He aquí Piratas del Caribe, renegats! D'acord, el Cracken és una figura mitològica, però és un calamar gegant, si algú l'ha de controlar és el déu dels mars, Poseidó. Però aquí sembla que el controla Hades u_u
Hades és el malo de la peli. Odia a Zeus perquè vol ser ell qui controli l'Olimp i per això vol carregar-se a Perseu, que acaba de descobrir que és un semidéu i odia als déus perquè el seu pare adoptiu ha mort per culpa d'Hades v.v Com Perseu decideix venjar-se d'Hades, rep ajuda de Zeus i, al seu torn, Hades, com he dit, se l'intenta carregar. A més, com Hades ha amenaçat de enviar el Cracken a la ciutat d'Argos si no sacrifiquen a Andròmeda, que és la princesa, l'exèrcit acompanya a Perseu en la seva missió.
Apareix també Io, que en la mitologia és una donzella que va ser també raptada per Zeus. La seva aparició no ve a cuento, però l'han utilitzat per substituir a Atena, que és la que realment hauria de guiar Perseu. Io li diu a Perseu que ha de matar la medusa, que només amb el seu cap podrà matar el Cracken, el punt dèbil de Hades (¿?), així que van a veure a les Graies per saber on està la medusa.
Creuen un desert i els ataquen uns quants escorpins gegants per la gràcia d'Hades. És en aquesta part on ens trobem submergits en El rey escorpión i on mor la meitat de l'exèrcit.
Al llarg de la peli a Perseu li donen diversos regals per enfrontar-se. En primer lloc, una espasa que s'obre com una espasa làser d'Star Wars. També li regalen un Pegàs negre, un escut fet de la pell dels escorpins cutre (perquè es trenca de seguida) i una moneda perquè Caront els ajudi a creuar el riu a l'infern. Això és perquè resulta que la medusa està a l'infern. Això és una altra cosa que no quadra perquè Perseu mai va anar a l'infern, la medusa estava al món normal, però bueno v.v. Resulta que enfrontant-se amb la medusa es mor l'altra meitat de l'exèrcit i, de rebot, Io.
En realitat, els regals que se li feien a Perseu provenien dels déus, com Atena, Hermes o fins i tot Hades (que no és tan dolent, home), però clar, això no encaixava amb la peli xD Hermes li hauria d'haver donat una espasa, Atena un escut que després ell podria utilitzar com a mirall per matar la medusa, que com sabeu et converteix en pedra quan la mires. A més, hauria de rebre el casc d'Hades, que el faria tornar invisible i unes sandàlies amb ales. No seria molt més emocionant una peli amb aquests elements?
Una vegada morta la medusa, agafa el seu cap i se'n va volant a la ciutat amb Pegàs, que l'han fet negre perquè fos més guai, però que hauria de ser blanc. Allà ja està arribant el Cracken, i Andròmeda està a punt de morir, però arriba al moment just i converteix al Cracken en pedra. Fi de la història. Hades se'n torna a l'inframón i Zeus, que tota la peli apareix volent que Perseu vagi a l'Olimp, li torna a insistir. Com Perseu té al·lèrgia als déus, prefereix viure amb els homes, i Zeus li ressucita a Io perquè sigui feliç v.v Tots feliços i mengen anissos.
Sincerament, els efectes especials no són res de l'altre món, i jo no sóc tan fàcil de comprar com amb unes quantes baralles i una mica de raigs. Pot ser una peli entretinguda per estar una tarda a casa veient la tele, però no val la pena anar al cine a veure-la i menys en 3D.

PS: Em sembla que la peli és un remake. Potser hauríem de veure la peli original per veure si és millor.

L'any 2007, a Sydney, el Fons Mundial per la Natura (World Wide Fund for Nature o WWF en anglès) va iniciar un acte que s'ha repetit cada any. Aquest acte era l'anomenada Hora de la Terra, que consisteix en fer una apagada mundial l'últim dissabte de març per estalviar energia i reduir les emissions contaminants, i per reduir la contaminació lumínica.

Aquest any es farà demà dissabte 27 de les 20:30 a les 21:30.
L'any 2009, 88 països i casi 400 ciutats van participar a l'apagada. Fins i tot Google, l'any 2007 els va fer costat, quan va decidir canviar el fons blanc de la seva web per un de negre. No ho van repetir perquè els usuaris es confonien.

Cada any la WWF fa unes grans campanyes publicitàries. Aquest any, la filial de Bèlgica ha utilitzat a en Darth Vader per promocionar l'Hora de la Terra. El vídeo l'ha fet l'agència belga Germaine. L'objectiu d'aquest anunci és que els joves ens involucrem.

Com que el vídeo és  una mica friki, us el poso:

Tornem amb la segona part de la trilogia Millenium. En aquesta ocasió tornarem a analitzar el títol de la mateixa manera que l'anterior, en una portada del mateix estil i amb l'aparició del mateix personatge, la Lisbeth Salander. Si ve el protagonista del primer llibre era més en Mikael Blomkvist, a partir d'aquí veurem clarament que la protagonista és la Lisbeth. De fet, la narració comença amb ella, que es troba de viatge a una illa paradisíaca llegint un super llibre de matemàtiques. Coneixerem molt més sobre el passat de la Lisbeth quan es vegi ficada en un gran embolic. Si ve el tema de l'anterior llibre, és a dir, "els porcs sàdics que abusen de les dones", continuarà sent molt important, serà essencial el tema al qual fa referència al títol: "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina".
Com l'altra vegada, la noia és la Lisbeth, que en algun moment va cremar algú amb un llumí i un bidó de gasolina. Això, és clar, és només un fet. Però al voltant d'això gira una extensa història que us serà revelada amb comptagotes, lectors. Quan l'acció arribi al moment clímax, però, l'autor va saber mantenir-nos en vil fent "zas!" i deixant la continuació pel tercer volum, que s'enllaçarà amb aquest.
La meva valoració sobre aquest volum és més positiva que l'anterior, ja que coneixem els personatges d'un bon principi i es centra més en la Lisbeth Salander, que és un personatge molt interessant. Al llarg de les pàgines fins i tot aconsegueix despertar sentiments d'idolatria.
Com ja deveu saber, a més, es va estrenar una pel·lícula sobre aquest llibre. No us en puc dir la meva opinió perquè encara no l'he vist. Tanmateix, us deixo aquí el tràiler, que mostra algunes de les coses que passen al llibre ^^

Bueno Bueno, el títol ho diu tot, avui vull dedicar-me a fer un breu resum de la cèlebre gala dels Oscars, on es premien les millors pel·lícules.

Abans de tot, cal apuntar que la gran favorita per aquesta gala era la pel·lícula Avatar, que amb un alt pressupost y una increïble producció audiovisual semblava que s’emportaria la majoria dels premis però finalment això no va resultar així, anem amb un resum!

En primer lloc comencem amb els premis mes importants, el de millor pel·lícula, millora actor i millor actriu.

En aquestes categories havien moltes decisions difícils però l’única que va sorprendre va ser la premiada com a millor pel·lícula, la impactant Tierra Hostil, que partia com a no favorita es va acabar imposant a la superproducció de ma de James Cameron, Avatar.

Per altre banda tenim els premis a millor actriu i actor que se’ls van emportar qui partien com a clars favorits, en una banda tenim a Jeff Bridges, que en un emotiu paper en la pel·lícula Corazon Rebelde va fer-se amb la preuada estatueta.

Mentres en la categoria de millor actriu veiem com la veterana Sandra Bullock es feia amb el seu primer Oscar per un molt bon paper en The Blind Side.

Y anem a comentar la sorpresa de la nit, el Oscar a millor Director, que per primer cop a la vida el va guanyar una dona, Katheryn Bigelow per la pel·lícula Tierra Hostil, a mes recalcar que aquesta pel·lícula va ser la que mes premis va guanyar (6 en total), a mes també va aconseguir el premi a millor guio original.

Finalment com a premis importants ens queden els de actors secundaris, per part femenina el va obtenir Mo’nique per el seu espectacular paper a Precious. I per part Masculina per el gran paper efectuat en la pel·lícula de Quentin Tarantino Malditos Bastardos, Christoph Waltz interpretant el coronel Landa, un coronel Nazi amb una personalitat molt trobada.

A mes d’aquets van haver mes premis considerats de menor importància, però per curiositat us deixo un llistat ràpid.

- Millor Pel·lícula Estrangera --- El Secreto de tus Ojos

- Millor Guio Adaptat --- Precious

- Millor Pel·lícula d’animació --- UP

- Millor Fotografia --- Avatar

- Millor Musica Original --- UP

- Millor Cançó Original --- Crazy Heart (Corazon Rebelde)

- Millor Curtmetratge --- The New Tenants

- Millor Curtmetratge de Animacio --- Logorama

- Millor Documental --- The Cove

- Millor Curtmetratge documental --- Music by Prudence

- Millor Direcció Artística --- Avatar

- Millor Efectes Visuals --- Avatar

- Millor Vestuari --- La Reina Victoria

- Millor Maquillatge --- Star Trek

- Millor Mescla de So --- En Tierra Hostil

- Millor Muntatge de So --- En Tierra Hostil

- Millor Muntatge --- En Tierra Hostil

En resum, la gran guanyadora de aquesta nit va ser Tierra Hostil amb un còmput total de 6 estatuetes, superant a la gran favorita de la nit, Avatar que se’n va endur 3, seguida per UP, Corazon Rebelde, i Precious amb 2 Oscars cada una, i amb un Oscar les pel·lícules El Secreto de tus Ojos, Malditos Bastardos i The Blind Side.

La trilogia Millenium va ser una revolució en les llibreries l'any passat. L'escriptor, Stieg Larsson és un suec que va morir tot just després d'entregar la trilogia al seu editor. Es tracta bàsicament d'unes novel·les negres centrades en tot un personatge, la Lisbeth Salander.
La Lisbeth Salander és una noia envoltada de gran misteri. És hacker i molt intel·ligent, però.... diguem que és una psicòpata, també. Té una moral pròpia molt forta i si algú l'ofèn profundament o l'ataca, és capaç de matar sense escrúpols. El llibre comença amb l'entrada en escena d'un personatge diferent: en Mikael Blomkvist. En Blomkvist és un periodista idealista que ha caigut en una trampa i ha anat a parar davant d'un tribunal en un judici en contra seva. La seva carrera sembla que se'n va en orris sense remei, però en aquest moment li demanen l'investigació de la desparició d'una adolescent força anys enrere. Una desaparició completament inexplicable, i aquí és on entrarà la Lisbeth, doncs és una investigadora excepcional (en part per ser hacker). L'argument de cada llibre guarda força relació amb la portada i el títol. En aquest per exemple, si el títol és "Els homes que no estimaven les dones" i surt una dona lligada, podeu donar per segur que en el llibre surten homes lligant a dones v.v De fet, aquest es convertirà en el tema central del llibre: els porcs sàdics que abusen de les dones. Aquest tema arribarà a uns extrems tals que algunes de les millors escenes del llibre i més emocionants seran força bèsties. Per mi aquesta és una de les millors coses del llibre, que tot i ser llarg es fa molt fàcil de llegir i s'acaba en un tres i no res.
És molt recomanable!
Com sabeu, es va fer una peli sobre el llibre. Encara que la peli perd molt (MOLT) respecte el llibre, perquè no sap transmetre l'emoció, els esdeveniments són més o menys els mateixos, i aquí podeu veure el tràiler (encara que sempre és millor llegir abans de veure la peli!):

Avui us parlaré d'una lectura fresca, per llegir en una tarda llarga. La solitud dels nombres primers, de l'italià Paolo Giordano i guanyadora del Premi Strega, gira al voltant dels nombres primers; en especial dels nombres primers bessons. Què són? Són nombres primers, és a dir, que només poden dividir-se per ells mateixos i per u, però que estan molt junts l'un de l'altre i que només els separa un nombre parell. L'argument gira al voltant de l'Alice i d'en Mattia, que són una d'aquestes parelles de nombres primers bessons. Així, el llibre ens va mostrant com són ells dos al cap dels anys en una acció que transcorre a dues bandes, menys en els moments en que les vides d'un i d'altre s'entrellacen. Com veureu en els primers capítols, que podeu llegir aquí, l'Alice va tenir un accident de petita que la va deixar coixa. En Mattia, per contra, té una germana de bessona, amb una intel·ligència inferior a la mitjana, que per culpa seva desapareix. En Mattia i l'Alice són dues persones que no encaixen en la societat i, per aquesta raó, se senten horriblement sols. No és que s'assemblin, són pols oposats pel que fa a les seves personalitats, però jo crec que són complementaris, que quan es troben i s'ajunten, s'equilibren; com es dóna a entendre el primer cop que s'agafen de la mà. A mi em sembla que s'estableix una contraposició entre les coses que els diferencien de la resta. L'Alice no encaixa en la societat perquè és coixa, que és una cosa física, del cos. En Mattia, en canvi, no encaixa per les seves neures. És molt intel·ligent, però tots els problemes que té estan al seu cervell. Totes les seves manies i traumes estan allà i això és el que el fa portar una vida apartada dels altres. Quan aquest parell s'ajunten, el defecte físic de l'Alice s'equilibra perquè en Mattia no en té cap. I les manies i traumes d'en Mattia són superats gràcies a la personalitat de l'Alice.
Sembla que estan destinats a estar junts, oi? Però aquesta no és una història d'amor feliç, és una història terriblement trista que ens parla de soledat, amb majúscules. Estar junts és l'única manera que tenen d'estar feliços i, malgrat tot, per una cosa o per una altra, tendeixen a separar-se. Cada un per un camí diferent, ben lluny l'un de l'altre, sols, marginats... Quina impotència se sent al llegir-ho i no poder fer-hi res.
En definitiva és un llibre que us enganxarà només començar-lo i que serà molt ràpid i fàcil de llegir. Diuen que és un llibre que no deixa indiferent: o bé t'encanta, o bé el trobes horrible. El que sí que asseguro és que és un llibre molt emotiu, molt adequat per moments de tristesa en que necessitis vessar unes quantes llàgrimes. Però no sé quina efecte pot tenir en moments d'alegria, o amb persones menys massoquistes que jo ._. Val la pena provar-ho.

Avui divendres comença'n les estrenes en els cines, però avui vull destacar una pel·lícula en concret, el que serà un altre remake de la famosa pel·lícula The Wolfman, o L'home llop.

Aquest Remake dirigit per Joe Johnson i amb un repertori d'actors totalment de luxe, entre els quals cal destacar la presencia de Anthony Hopkins i de Benicio del Toro.

En aquest famós relat fantàstic ens centrem amb Lawrence Talbot (Benicio del Toro) el qual intenta oblidar la mort de la seva mare, però quant la novia del seu germà l'avisa que aquest a desaparegut es veu obligat a tornar en el seu poble natal, Blackmoor, on es retroba amb el seu oblidat pare, John Talbot (Anthony Hopkins), aquest li explica que en el poble hi ha una bestia que a matat varis habitants del poble, i es així com Lawrence entra en el bosc per caçar el monstre, sense saber que el seu destí serà convertir-se en un licantrop.

Aquí us deixo un tràiler perquè aneu fent un tastet d'aquest clàssic.

En la meva primera entrada al bloc us parlaré de El Viajero, un llibre de John Twelve Hawks. El llibre, de bon principi, no enganxa. Ens explica la situació en que es troben els personatges principals. Ens parla de Maya, la protagonista, que és una Arlequín. Ens parla de la gran xarxa mundial i de la Tabula, la organització secreta que la controla (els dolents del llibre que dominen el món, vaja). També ens parla d'en Gabriel i en Michael, que són fills d'un viajero. Els viajeros són persones que poden abandonar el seu cos i visitar altres dominis de l'Univers (se suposa que el nostre món està situat en el quart domini) i tornar amb vida, és clar. Els Arlequins són els protectors dels viajeros. Tenen una sang freda increïble i no tenen escrúpols, només viuen per portegir els viajeros i, per això, no poden tenir una vida pròpia. Ara bé, les coses es compliquen. Tant els viajeros com els arlequins estan quasi extingits. Maya és l'única que queda, i ha de deixar de banda la seva vida per protegir en Gabriel i en Michael que són buscats per la Tabula no per ser eliminats sinó per... ser utilitzats!
En aquest punt, a més de desenvolupar-se l'acció a un ritme més ràpid, cada vegada més apareixen coses guais de ciència-ficció i filosofia. Ordinadors quàntics, microxips al cervell i sota la pell, individus d'altres dominis, etc, etc. I això és el que fa d'aquest llibre un llibre de referència. Quan l'acció arriba al punt culminant, com a bon llibre de trilogia, s'acaba. La continuació es troba a la segona part, El rio oscuro, que encara no he llegit. La tercera part, però, encara no s'ha publicat. Ens farà esperar tant com l'autor d'Eragon?
Una curiositat: es veu que l'autor mantè una vida apartada de la gran xarxa (que jo associo sobretot amb el facebook) com els viajeros, i que és gairebé impossible de localitzar.

Per cert, si voleu llegir el preludi del llibre, el podeu trobar aquí.

El dimarts passat van estrenar la esperada sisena temporada de Perdidos. Si sou uns despistats com jo, no ho vau poder veure, o simplement voleu tornar a veure els dos capítols que van fer, ho podeu fer a través de la web de Cuatro.
És una emissió en streaming, així que no us heu de baixar cap arxiu ni històries rares.
A la web hi trobareu els dos capítols en castellà, en versió original subtitulada i algun extra.

Tornem amb mes novetats cara els estrenes dels 2010, aquest cop us en presentaré 4!

En primer lloc trobem la nova aposta de pixar que aquest cop ens deixa amb la tercera part de la famosa saga de Toy Story 3!
En aquesta peli podrem veure com l'Andy ja ha crescut i es tot un adolescent i se’ns planteja la pregunta, ¿Que farà amb les seves joguines?






Després de aquesta peli de animació anem amb una versió de un joc molt famós, ni mes ni menys que el Prince of Persia: Las arenas del tiempo.
En aquesta adaptació veurem les aventures del nostre príncep que haurà de lluita acarnissadament amb les ajudes de la sorra del temps per alliberar el mon dels dimonis de sorra, com tota pel•lícula apreciable de Disney contarà amb l'ajuda d'una heroïna de la que lògicament s’enamorarà.





Molt be, seguim!
Anem amb una altre seqüela, aquets cop parlem del heroi metàl•lic per excel•lència, l'Ironman que contraataca amb la seva segona pel•lícula on desprès de que la identitat del nostre protagonista hagi estat desvelada i gaudeixi de fama mundial, diners i poder apareix un nou enemic (interpretat per Mike Rourke, nominat al oscar a millor actor l'any passat per la pel•lícula The Wrestler) li pararà els peus.





I per últim una pel•lícula no molt famosa però que sincerament jo espero impacientment a que sigui estrenada, la anomenada Fúria de Titanes (Clash of the Titans) en la que els humans faran front als poderosos deus que sempre han estat per sobre d'ells, homes Vs besties mitològiques tan ferotges que faran semblar el Kraken de Pirates del carib un calamar mal cuinat al costat del Kraken que veureu en el tràiler de la peli.



Desprès d'aquest dos post de cinema us deixaré descansar per un temps, però tranquils, us mantindré informats sobre mes novetats, tant de cine com d'altres temes!

Bueno, aquesta es la meva primera entrada, i ho aprofitar-he parlant-vos de estrenes esperades d'aquest any 2010.

Eis gent! Ens hem fet una pàgina al Facebook, així que ara també podreu llegir les entrades del blog des d'allà! ^^

I a part de la pàgina ens hem fet un usuari, encara que només serà per a publicar cosetes i tal (i potser per guanyar-vos a tots al pòquer, ja es veurà xD)

Ara que formem part d'aquesta gran xarxa social potser aconseguim conèixer més gent i fer més pinya al fòrum!

Vinga, ens veiem! ^^




P.D: El fil del fòrum on us preguntàvem si volíeu ser editors del blog, segueix obert. De moment se'ns ha apuntat oficialment en Dark Angel ^^

Finalment ens hem animat i hem decidit crear un blog per Renegats.tk!
Intentarem anar publicant cosestes de tant en tant, no serà cada dia, però esperem poder-ho fer regularment ^^

Si voleu ser autors d'aquest blog, hi ha un fil al fòrum on en parlem.


Res més, ens veiem ^^



P.D: El link al fòrum està al menú, a sota la capçalera amb la foto friki aquesta xD