En la meva primera entrada al bloc us parlaré de El Viajero, un llibre de John Twelve Hawks. El llibre, de bon principi, no enganxa. Ens explica la situació en que es troben els personatges principals. Ens parla de Maya, la protagonista, que és una Arlequín. Ens parla de la gran xarxa mundial i de la Tabula, la organització secreta que la controla (els dolents del llibre que dominen el món, vaja). També ens parla d'en Gabriel i en Michael, que són fills d'un viajero. Els viajeros són persones que poden abandonar el seu cos i visitar altres dominis de l'Univers (se suposa que el nostre món està situat en el quart domini) i tornar amb vida, és clar. Els Arlequins són els protectors dels viajeros. Tenen una sang freda increïble i no tenen escrúpols, només viuen per portegir els viajeros i, per això, no poden tenir una vida pròpia. Ara bé, les coses es compliquen. Tant els viajeros com els arlequins estan quasi extingits. Maya és l'única que queda, i ha de deixar de banda la seva vida per protegir en Gabriel i en Michael que són buscats per la Tabula no per ser eliminats sinó per... ser utilitzats!
En aquest punt, a més de desenvolupar-se l'acció a un ritme més ràpid, cada vegada més apareixen coses guais de ciència-ficció i filosofia. Ordinadors quàntics, microxips al cervell i sota la pell, individus d'altres dominis, etc, etc. I això és el que fa d'aquest llibre un llibre de referència. Quan l'acció arriba al punt culminant, com a bon llibre de trilogia, s'acaba. La continuació es troba a la segona part, El rio oscuro, que encara no he llegit. La tercera part, però, encara no s'ha publicat. Ens farà esperar tant com l'autor d'Eragon?
Una curiositat: es veu que l'autor mantè una vida apartada de la gran xarxa (que jo associo sobretot amb el facebook) com els viajeros, i que és gairebé impossible de localitzar.

Per cert, si voleu llegir el preludi del llibre, el podeu trobar aquí.