Contribuïdors
Seguidors
Els homes que no estimaven les dones
La trilogia Millenium va ser una revolució en les llibreries l'any passat. L'escriptor, Stieg Larsson és un suec que va morir tot just després d'entregar la trilogia al seu editor. Es tracta bàsicament d'unes novel·les negres centrades en tot un personatge, la Lisbeth Salander.La Lisbeth Salander és una noia envoltada de gran misteri. És hacker i molt intel·ligent, però.... diguem que és una psicòpata, també. Té una moral pròpia molt forta i si algú l'ofèn profundament o l'ataca, és capaç de matar sense escrúpols. El llibre comença amb l'entrada en escena d'un personatge diferent: en Mikael Blomkvist. En Blomkvist és un periodista idealista que ha caigut en una trampa i ha anat a parar davant d'un tribunal en un judici en contra seva. La seva carrera sembla que se'n va en orris sense remei, però en aquest moment li demanen l'investigació de la desparició d'una adolescent força anys enrere. Una desaparició completament inexplicable, i aquí és on entrarà la Lisbeth, doncs és una investigadora excepcional (en part per ser hacker). L'argument de cada llibre guarda força relació amb la portada i el títol. En aquest per exemple, si el títol és "Els homes que no estimaven les dones" i surt una dona lligada, podeu donar per segur que en el llibre surten homes lligant a dones v.v De fet, aquest es convertirà en el tema central del llibre: els porcs sàdics que abusen de les dones. Aquest tema arribarà a uns extrems tals que algunes de les millors escenes del llibre i més emocionants seran força bèsties. Per mi aquesta és una de les millors coses del llibre, que tot i ser llarg es fa molt fàcil de llegir i s'acaba en un tres i no res.
És molt recomanable!
Com sabeu, es va fer una peli sobre el llibre. Encara que la peli perd molt (MOLT) respecte el llibre, perquè no sap transmetre l'emoció, els esdeveniments són més o menys els mateixos, i aquí podeu veure el tràiler (encara que sempre és millor llegir abans de veure la peli!):
La solitud dels nombres primers

Avui us parlaré d'una lectura fresca, per llegir en una tarda llarga. La solitud dels nombres primers, de l'italià Paolo Giordano i guanyadora del Premi Strega, gira al voltant dels nombres primers; en especial dels nombres primers bessons. Què són? Són nombres primers, és a dir, que només poden dividir-se per ells mateixos i per u, però que estan molt junts l'un de l'altre i que només els separa un nombre parell. L'argument gira al voltant de l'Alice i d'en Mattia, que són una d'aquestes parelles de nombres primers bessons. Així, el llibre ens va mostrant com són ells dos al cap dels anys en una acció que transcorre a dues bandes, menys en els moments en que les vides d'un i d'altre s'entrellacen. Com veureu en els primers capítols, que podeu llegir aquí, l'Alice va tenir un accident de petita que la va deixar coixa. En Mattia, per contra, té una germana de bessona, amb una intel·ligència inferior a la mitjana, que per culpa seva desapareix. En Mattia i l'Alice són dues persones que no encaixen en la societat i, per aquesta raó, se senten horriblement sols. No és que s'assemblin, són pols oposats pel que fa a les seves personalitats, però jo crec que són complementaris, que quan es troben i s'ajunten, s'equilibren; com es dóna a entendre el primer cop que s'agafen de la mà. A mi em sembla que s'estableix una contraposició entre les coses que els diferencien de la resta. L'Alice no encaixa en la societat perquè és coixa, que és una cosa física, del cos. En Mattia, en canvi, no encaixa per les seves neures. És molt intel·ligent, però tots els problemes que té estan al seu cervell. Totes les seves manies i traumes estan allà i això és el que el fa portar una vida apartada dels altres. Quan aquest parell s'ajunten, el defecte físic de l'Alice s'equilibra perquè en Mattia no en té cap. I les manies i traumes d'en Mattia són superats gràcies a la personalitat de l'Alice.
Sembla que estan destinats a estar junts, oi? Però aquesta no és una història d'amor feliç, és una història terriblement trista que ens parla de soledat, amb majúscules. Estar junts és l'única manera que tenen d'estar feliços i, malgrat tot, per una cosa o per una altra, tendeixen a separar-se. Cada un per un camí diferent, ben lluny l'un de l'altre, sols, marginats... Quina impotència se sent al llegir-ho i no poder fer-hi res.
En definitiva és un llibre que us enganxarà només començar-lo i que serà molt ràpid i fàcil de llegir. Diuen que és un llibre que no deixa indiferent: o bé t'encanta, o bé el trobes horrible. El que sí que asseguro és que és un llibre molt emotiu, molt adequat per moments de tristesa en que necessitis vessar unes quantes llàgrimes. Però no sé quina efecte pot tenir en moments d'alegria, o amb persones menys massoquistes que jo ._. Val la pena provar-ho.
The Wolfman (El Home Llop)
Avui divendres comença'n les estrenes en els cines, però avui vull destacar una pel·lícula en concret, el que serà un altre remake de la famosa pel·lícula The Wolfman, o L'home llop.
Aquest Remake dirigit per Joe Johnson i amb un repertori d'actors totalment de luxe, entre els quals cal destacar la presencia de Anthony Hopkins i de Benicio del Toro.
En aquest famós relat fantàstic ens centrem amb Lawrence Talbot (Benicio del Toro) el qual intenta oblidar la mort de la seva mare, però quant la novia del seu germà l'avisa que aquest a desaparegut es veu obligat a tornar en el seu poble natal, Blackmoor, on es retroba amb el seu oblidat pare, John Talbot (Anthony Hopkins), aquest li explica que en el poble hi ha una bestia que a matat varis habitants del poble, i es així com Lawrence entra en el bosc per caçar el monstre, sense saber que el seu destí serà convertir-se en un licantrop.
Aquí us deixo un tràiler perquè aneu fent un tastet d'aquest clàssic.
El Viajero

En la meva primera entrada al bloc us parlaré de El Viajero, un llibre de John Twelve Hawks. El llibre, de bon principi, no enganxa. Ens explica la situació en que es troben els personatges principals. Ens parla de Maya, la protagonista, que és una Arlequín. Ens parla de la gran xarxa mundial i de la Tabula, la organització secreta que la controla (els dolents del llibre que dominen el món, vaja). També ens parla d'en Gabriel i en Michael, que són fills d'un viajero. Els viajeros són persones que poden abandonar el seu cos i visitar altres dominis de l'Univers (se suposa que el nostre món està situat en el quart domini) i tornar amb vida, és clar. Els Arlequins són els protectors dels viajeros. Tenen una sang freda increïble i no tenen escrúpols, només viuen per portegir els viajeros i, per això, no poden tenir una vida pròpia. Ara bé, les coses es compliquen. Tant els viajeros com els arlequins estan quasi extingits. Maya és l'única que queda, i ha de deixar de banda la seva vida per protegir en Gabriel i en Michael que són buscats per la Tabula no per ser eliminats sinó per... ser utilitzats!
En aquest punt, a més de desenvolupar-se l'acció a un ritme més ràpid, cada vegada més apareixen coses guais de ciència-ficció i filosofia. Ordinadors quàntics, microxips al cervell i sota la pell, individus d'altres dominis, etc, etc. I això és el que fa d'aquest llibre un llibre de referència. Quan l'acció arriba al punt culminant, com a bon llibre de trilogia, s'acaba. La continuació es troba a la segona part, El rio oscuro, que encara no he llegit. La tercera part, però, encara no s'ha publicat. Ens farà esperar tant com l'autor d'Eragon?
Una curiositat: es veu que l'autor mantè una vida apartada de la gran xarxa (que jo associo sobretot amb el facebook) com els viajeros, i que és gairebé impossible de localitzar.
Per cert, si voleu llegir el preludi del llibre, el podeu trobar aquí.
Perdidos

El dimarts passat van estrenar la esperada sisena temporada de Perdidos. Si sou uns despistats com jo, no ho vau poder veure, o simplement voleu tornar a veure els dos capítols que van fer, ho podeu fer a través de la web de Cuatro.
És una emissió en streaming, així que no us heu de baixar cap arxiu ni històries rares.
A la web hi trobareu els dos capítols en castellà, en versió original subtitulada i algun extra.
Cine 2010 (II)
En primer lloc trobem la nova aposta de pixar que aquest cop ens deixa amb la tercera part de la famosa saga de Toy Story 3!
En aquesta peli podrem veure com l'Andy ja ha crescut i es tot un adolescent i se’ns planteja la pregunta, ¿Que farà amb les seves joguines?
Després de aquesta peli de animació anem amb una versió de un joc molt famós, ni mes ni menys que el Prince of Persia: Las arenas del tiempo.
En aquesta adaptació veurem les aventures del nostre príncep que haurà de lluita acarnissadament amb les ajudes de la sorra del temps per alliberar el mon dels dimonis de sorra, com tota pel•lícula apreciable de Disney contarà amb l'ajuda d'una heroïna de la que lògicament s’enamorarà.
Molt be, seguim!
Anem amb una altre seqüela, aquets cop parlem del heroi metàl•lic per excel•lència, l'Ironman que contraataca amb la seva segona pel•lícula on desprès de que la identitat del nostre protagonista hagi estat desvelada i gaudeixi de fama mundial, diners i poder apareix un nou enemic (interpretat per Mike Rourke, nominat al oscar a millor actor l'any passat per la pel•lícula The Wrestler) li pararà els peus.
I per últim una pel•lícula no molt famosa però que sincerament jo espero impacientment a que sigui estrenada, la anomenada Fúria de Titanes (Clash of the Titans) en la que els humans faran front als poderosos deus que sempre han estat per sobre d'ells, homes Vs besties mitològiques tan ferotges que faran semblar el Kraken de Pirates del carib un calamar mal cuinat al costat del Kraken que veureu en el tràiler de la peli.
Desprès d'aquest dos post de cinema us deixaré descansar per un temps, però tranquils, us mantindré informats sobre mes novetats, tant de cine com d'altres temes!